L’obra Salesiana de La Mina ha arribat recentment als 50 anys de presència al barri, una xifra molt destacada sobretot si tenim en compte que el barri mateix no en té masses més. Segurament ja saps que les celebracions es van iniciar amb una eucaristia el passat quatre d’octubre-justament el dia en què es complien els 50 anys-, i que van culminar fa tan sols un parell de setmanes amb un acte que va omplir la parròquia de les Neus de persones vinculades al projecte durant tots aquests anys. Però potser et resulta més desconeguda la varietat de projectes que acull actualment l’obra (entre els quals hi ha el desdelamina.net), o com van arribar els salesians al barri l’any 1975 sense massa més que les claus d’un pis al bloc de Venus.
Per a fer-ho parlem amb Pep Alamán, salesià originari d’Osca que és a l’obra de La Mina des de l’agost de 2002 i que és col·laborador des de fa anys del desdelamina (amb les seccions ‘M’agrada, no m’agrada’ i ‘Em Pregunto’, i com a membre del nostre Consell Editorial).
El que avui en dia engloba les parròquies de les Neus i Sant Pere Ermengol, l’Esplai Riu que recentment ha fet 10 anys, i tots els projectes i serveis dinamitzats des de la Plataforma d’Educació Social (PES) que els salesians tenen a La Mina; va començar tan sols amb la humil voluntat de venir al barri a fer comunitat i ser uns veïns més de Venus. Un embrió del qual de mica en mica van anar sorgint oportunitats, primer per fer de mestres i treballar com a voluntaris a altres centres, després per crear el Grup Montseny com a primer projecte d’esport i lleure que van engegar i assumir la gestió de la parròquia del barri.
De tots aquells projectes engegats en queden avui pocs rastres físics, ja que la gran majoria, inclosa la parròquia, estaven ubicats darrere l’actual biblioteca en l’anomenat Centre Cívic, desaparegut amb el pla de transformació per crear la rambla de La Mina i el pas del tramvia. El que sí que queda en peu, tot i que no li tocaria, és Venus; el bloc on sempre han viscut els salesians al barri fins que fa ben poc el van haver de deixar com tantes altres veïnes amb l’esperança de veure’l aviat enderrocat.
“És una llàstima que la comunitat marxi del barri precisament en el 50 aniversari d’arribar-hi”, ens reconeix en Pep. Ell i els altres dos salesians de l’obra, en Joan i l’Emil, formen ara part de la comunitat de Badalona. Evidentment, no viure al barri no permet el mateix nivell de convivència i contacte amb la resta de veïnes, però això no vol dir que el projecte no tingui la continuïtat assegurada amb ‘corda per 50 anys més’, tal com el mateix Joan, director de l’Obra, va dir en l’acte de celebració.
També té la continuïtat més que assegurada el carisma salesià que impregna tots els projectes de l’obra de La Mina, fomentant el ‘bon clima’ i mantenint els serveis “fent feina sense esperar aplaudiments”. Segueix, doncs, plenament vigent la voluntat original que els va dur al barri per ser enmig de la gent i els més necessitats, animant, creant vincles, creant comunitat.