Social TIC :: La confiança en entorns digitals. Em puc refiar de tu? De veritat?

Per concloure aquest monògrafic Social TIC, sobre les noves tenologies i la seva incidència en el món social, l'Albert Cañigueral, connector de OuiShare a Espanya i Amèrica Llatina, ens parla de la importància de confiar en la societat i en l'economia digital.

     

       

 

La importància de confiar en la societat

Confiar és un acte social. Encara que la primera intuïció que tenim és que la confiança passa en entorns privats (un individu confia o no en un altre), la realitat és que emergeix en el context d'una societat que modifica el comportament dels seus individus.

Una societat sense confiança no pot desenvolupar-se adequadament. Sense la confiança -i sense la integritat, el complement indispensable- no hi ha perspectives de desenvolupament econòmic. Les activitats senzilles es tornen complicades en una societat amb poca confiança.

En general, noves fonts de confiança al llarg de la historia han generat nova activitat econòmica.Recentment l’estudi sobre la confiança de Our World In Data ha demostrat la correlació entre el PIB i els nivells de confiança interpersonal en un societat.

Al llarg de la història hem passat de tenir confiança en l’entorn més pròxim (els pobles, la família, la comunitat), a anar delegant aquesta confiança en el govern i les institucions. De manera més recent aquesta confiança ha anat passant a les marques i finalment, amb l’economia digital hem après a confiar en les comunitats digitals i en desconeguts.

 

       

 

Les bases per generar confiança a través de plataformes digitals

Tradicionalment dipositem la confiança en governs, multinacionals, bancs, partits polítics, etc., que amb la crisi ens han decebut i han perdut la nostra aprovació.

Les plataformes d’economia col·laborativa s'han convertit en la infraestructura digital perquè aquesta confiança es redistribueixi de manera directa i horitzontal entre els ciutadans. "Ser capaços de generar confiança entre desconeguts canvia les regles del joc en la societat", certifica Fréderic Mazella, cofundador de Blablacar. Estem, doncs, enfront d’un canvi de vital importància pel desenvolupament de les societats del segle XXI.

 

       

 

És per això que és important tenir, encara que sigui de manera molt simplificada, un "mapa" de "les 3 confiances" involucrades en l'economia col·laborativa per contribuir al seu desenvolupament:

1. Confiança entre usuaris (proveïdors i consumidors) dins de la plataforma. Perquè en una plataforma es puguin donar transaccions entre els usuaris productors i els usuaris consumidors aquests han de poder confiar els uns amb els altres. Això forma part de l'autoregulació del mercat que es crea.

És per això que les plataformes, i qualsevol iniciativa d'economia col·laborativa en general, posa molt d'èmfasi en verificar la identitat dels participants i en recopilar opinions ("reviews") sobre les interaccions que s'han donat a la plataforma.

"La moneda de la nova economia és la confiança" és el títol d'una xerrada TED de Rachel Botsman. Sense arribar a ser estudi científic resulta molt didàctic el treball de Blablacar amb http://www.betrustman.com/ per identificar factors clau per a construir aquesta confiança en base a perfils digitals de gent que no coneixem.

Tot i que les "reviews" són una part essencial en aquesta font de confiança, cal reconèixer els seus límits. Hi ha risc de manipulació per l'interès directe de les plataformes en maximitzar aquestes puntuacions.

També cal recordar que aquesta confiança entre usuaris és contextual, que sigui un bon conductor a BlaBlaCar no vol dir que sigui un bon cuiner a EatWith per exemple.

2. Confiança en la pròpia plataforma. Els usuaris fan servir aquelles plataformes que els generin més confiança. És especialment crític atraure els millors usuaris productors, ja que sense ells no hi ha un mercat on puguin donar-se intercanvis.

La marca i empresa que opera la plataforma és un primer filtre. Aquí el treball en màrqueting i mitjans de comunicació és essencial.

La transparència en els processos de verificació de la identitat dels participants que es realitzen és clau. Per a les plataformes més petites ja existeixen serveis de tercers, com https://www.jumio.com/, especialitzats en aquest tipus d'operacions que son necesaries però no son la font de negoci principal de les plataformes.

Afegir assegurances addicionals com les assegurances extra que ofereixen plataformes com Airbnb o Blablacar. Les assegurances no estan disponibles a tots els països i cal llegir la lletra petita.

Ús de serveis i mètodes de pagament verificats i especialitzats en plataformes P2P. Com en el cas de les assegurances o la verificació, això no és el "core business" de la plataforma però és una peça imprescindible a integrar. Per a l'expansió internacional de les plataformes és també un punt crític.

3. Confiança en ser part del sistema. Reconeixement institucional i legal. Finalment, molta gent no farà servir alguna cosa que sigui percebut com alternatiu, nou, alegal o arriscat. Cal buscar un reconeixement institucional i seguretat jurídica.

Resulta imprescindible, doncs, l'encaix regulador de l'economia col·laborativa en els sistemes que regeixen la societat actual.

En aquest àmbit caldrà treballar la confiança entre les administracions, reguladors i les plataformes.

Per saber-ne més...

En l’entorn de l’economia col·laborativa i l’economia digital en general els mecanismes de generació de confiança han estat estudiats amb profunditat des de fa temps. Podem destacar alguns treballs al respecte per a aquelles persones que vulguin aprofundir-hi:

El que es demostra amb tots aquests treballs es que, amb les eines digitals adequades, els usuaris poden desenvolupar un alt grau de confiança sense haver-se de conèixer en persona.

Es tracta d'un canvi radical que anticipa un escenari de confiança més amable, personal, connectat i amb un alt grau d'empoderament individual i col·lectiu.

I tu? Confies en desconeguts?

_varis

_varis

Abans de comentar...

L'espai per als comentaris als articles publicats és un espai per a la discussió, raonament i reflexió dels temes tractats en el mateix article. Agraïm que estiguin escrits correctament i no es permet l'ús indiscriminat de les majúscules o del anomenat llenguatge SMS.

No hi ha espai per a les faltes de respecte, insults i/o descalificacions gratuïtes

Per a comentar cal fer servir una adreça de correu electrònic vàlida, (que no serà publicada, però pot servir per posar-nos en contacte). Si aquesta adreça és incorrecta o falsa els teus comentaris seran esborrats.

El contingut d'aquest camp es manté privat i no es mostrarà públicament.