Vés al contingut
x

Mapa sensible :: Educadors de Medi Obert

28 abril 2021

Em trobo amb en Narciso al carrer. M’acompanya al despatx que utilitzen ell i la seva companya Irene dins dels locals que disposa l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs al costat del Consorci del Barri de La Mina. Fa molts anys que ens coneixem i les mascaretes no poden evitar que somriguem al veure’ns i ens preguntem com estem, ara que no ens veiem tant com abans de la Covid-19. M’estaven esperant i tenen moltes ganes d’exposar el que fan i amb quin sentit ho fan. Des del primer moment em sento molt còmode per parlar amb tots dos de qualsevol tema. Són les 16h de la tarda, l’hora del cafè i tot que no tenim cafè, hem començat a parlar amb un bon ambient que es nota i està present. Segurament és perquè ja hem treballat plegades, però crec fermament que tots dos són molt acollidors i qualsevol altra persona se sentiria tant bé com jo. 

Irene té 32 anys i és educadora social. Ja fa anys que està exercint la professió. Normalment sempre ha treballat amb infància i adolescència en risc. Porta al barri de La Mina 3 anys.

Narciso té 34 anys i és educador social també. Des de fa molt de temps que està exercint en diferents àmbits. Porta 4 anys al barri de La Mina.

Tots dos són els educadors de Medi Obert del barri de La Mina. Quan pregunto com va començar el projecte, la Irene riu i comenta que el Narciso ho explicarà millor (perquè se sap més l’històric del barri). Des del 2001 el Consorci del barri de La Mina promovia un projecte de ISL (Inserció Socio-Laboral per a joves de 12 a 25 anys) que el va portar a terme la Fundació Ires. Aquest projecte va acabar al 2008. 

Al 2010, va començar un nou projecte que depenia de SSB (Serveis Socials Bàsics de l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs) per tal de vincular amb els joves i oferir-los alternatives d’oci. Al 2013 neix el projecte d’educadors de Medi Obert (que es continua avui dia) amb una missió principal: el retorn dels joves de 16 a 18 anys al sistema educatiu o formal. El projecte és de l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs i el gestiona la Fundació Ires. 

La Irene i en Narciso fan molta prospecció de carrer. Es passegen els carrers del barri a diari per conèixer i vincular amb aquests joves i aquestes joves que no estan dins del sistema educatiu. Es passegen també pels comerços i per les escales (i fins i tot, domicilis) de les comunitats de veïns i veïnes a partir d’un llistat que els fa arribar Serveis Socials de l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs amb aquells nois i noies empadronats al barri de La Mina que no consten a cap itinerari formatiu a partir dels 16 anys. La seva feina principal és donar oportunitats a aquells joves que no tenen res a fer i que estan desmotivats amb el sistema educatiu actual. Comenten que no és saber exactament què passa amb els joves (perquè aquesta frase sembla molt “policial”) sinó més bé, què estàs fent actualment i què podem fer per tu. 

Irene comenta que la seva feina és podria anomenar de “porta freda” i que l’hora de dinar és el moment que pots trobar a més gent a casa. “La porta freda” són aquells moments que no esperes que ningú toqui al timbre; que podries pensar: qui és ara? Però que realment són situacions que es poden aprofitar força. 

Ara que ja porten gairebé 4 anys treballant al barri és més fàcil apropar-se a diferents veïns i veïnes i preguntar directament on poden trobar al noi o noia per poder parlar amb ell o ella.

Formalment podríem dir que molta de la seva feina és la de fer tutories individuals. Narren que cal oferir al joves activitats atractives: convidar-los a l’espai de Mart (abans, l’espai de Venus), convidar-los a tallers, a les sessions de futbol… La idea, segons Irene, és que els i les joves tinguin el telèfon mòbil dels educadors de medi obert i que una vegada s’ha fet el primer contacte, siguin les pròpies joves les que els parlin o els truquin i mostrin el seu interès (deixar-los el seu espai per a prendre les seves pròpies decisions). 

La dificultat del seu dia a dia són els propis hàbits dels joves. Normalment porten molt de temps sense tenir rutines, o sense fer res que requereixi uns horaris. Tots dos coincideixen en què és molt difícil recuperar horaris i treballar la frustració quan hi ha molts joves que fa molt de temps que no estan immersos en el sistema educatiu. La Irene explica que al principi es frustrava molt perquè tot just després d’una tutoria ja volia matricular a una noia a l’escola i amb el Narciso van haver d’aterrar la situació amb calma: “el desig és molt gran però és un ritme diferent i cal treballar-se la frustració a un mateix també”, expliquen tots dos. I posen èmfasi en la següent frase: “Nosaltres acompanyem fins on ells vulguin. Ha de ser el jove o la jove que decideixi cap a on anar.”

Tant en Narciso com la Irene estan molt acostumats a no generalitzar. Expliquen que no els hi agrada gens perquè cada cas és diferent (es miren mútuament i Irene afirma amb el cap). Totes tenen en comú que són majors de 16 anys i que normalment no fan cap activitat acadèmica formal: ni treballen ni estudien. Però cadascú és diferent i té unes necessitats concretes. Sí que fan incidència en què no es fa tant ús de l’espai públic com en generacions anteriors. Les noves tecnologies i la Covid-19 ha fet que molts joves es quedin a casa també.

En Narciso em recorda la importància de tenir un ventall ampli de possibilitats per oferir als joves i les joves que entren per la porta. Venus (antic local de referència per al jovent) oferia la possibilitat de jugar al futbolí i a ping-pong, poder fer un puzzle o, fins i tot, fer-se una samarreta aquella mateixa tarda. “L’excusa és fer un taller concret, però aquella tarda han nascut altres coses i s’han prioritzat”, comenta Irene. I apunta Narciso “és una improvisació que té una base”. Són les excuses per fer vincle, per passar temps plegats i plegades. 

En aquest moment de la conversa és quan parlem de la importància de la prevenció, de poder treballar amb els infants des de ben petits i d’intentar no allargar problemàtiques que després són molt difícils de canviar quan els infants ja són joves. I davant de la prevenció tots dos apunten en la coordinació entre les entitats. “S’ha de seguir treballant a nivell comunitari, creant sinergies entre les entitats”, comenta Irene. 

En aquest moment, fan incís en la “Taula Jove”, on es troben tots els serveis i projectes que treballen amb joves de 16-20 anys aproximadament. La idea de sumar esforços va agafar força a partir de la creació de la Taula Jove, per no duplicar la feina de les professionals al barri.

Relacionen la Taula Jove amb les coordinacions al barri de La Mina. “Aquí és molt fàcil. La majoria de professionals passem moltes hores al barri. Els professionals que he conegut aquí, no els he conegut a altres llocs.” apunta Narciso. I Irene afegeix: “Cal seguir treballant per sumar, per a la millora del barri.” 

Però està clar que no és el mateix ser educador social a La Mina que a qualsevol altre barri. “La Mina és especial per la història de la seva gent”, explica Narciso mentre ens brillen els ulls a tots tres. “Al barri hi ha molta vida de poble i molta cultura. És un petit poble on gairebé tothom es coneix.” I mentres escric aquestes línies, penso que té tota la raó. Passejar per La Mina és trobar-te a moltes persones conegudes, parar-te i poder xerrar amb elles. És la sort d’estimar la teva professió i d’estimar el barri on treballes o has treballat. 

La Irene i en Narciso tenen mil i una anècdotes però és cert que els passa sovint que els confonen amb la policia secreta. “Un dia estava a la porta de la biblioteca i una nena em va dir: “¿Eres secreta?” I jo li vaig contestar que no. Llavors va dir “Y si no eres secreta, ¿qué eres?”. Això els passa sovint i creuen que el perfil de l’educador de Medi Obert ha de ser un perfil amb disponibilitat. “És important que l’educador o l’educadora de carrer tingui bagatge. Que hagi estat al carrer, que conegui les rutines d’un adolescent, que, a més, tingui molt d’humor i un caràcter molt obert. Aquesta professió és vocació, tracta molt del què has viscut a la teva vida”, acaba dient en Narciso. 

Acabem la conversa parlant d’on poden buscar els i les joves als educadors de carrer. A partir d’ara, hi ha un nou punt de referència. El local que hi ha al carrer Mart número 2. 

Medi Obert mai ha tingut local propi i a partir d’ara l’Ajuntament cedeix el local de carrer Mart perquè sigui un espai per als joves i les joves. Només s’ha de pintar i estarà llest. Serà un local compartit amb SOAT (Servei municipal d’Orientació i Acompanyament a la Transició de l’ESO cap a les etapes postobligatòries) i amb el projecte d’Acompanyament a Joves gestionat per Salesians La Mina. 

Acabo aquest mapa sensible acompanyant-los al local de Mart. Feia molt de temps que no entrava i em porta molt bons records. Aprofito per fer algunes fotos per poder posar-les en aquest mapa sensible. 

Entren dos joves que han quedat amb en Narciso per jugar a la play i jo m’acomiado d’ells dos i els deixo amb la seva tasca diària. Gràcies per l’acollida Irene i Narciso, i us desitjo molts encerts!

Per a més informació aquí teniu el seu correu electrònic: educadorslamina@fundacioires.org. Els podeu trobar també a l’Instagram a @educadorslamina. Si tens entre 16 i 20 anys, segur que estan encantats de rebre la teva visita!