Vés al contingut
x

Mapa sensible :: Fem Família

30 setembre 2021

Un Mapa Sensible és una narració d’un projecte concret o d’unes professionals que fan una tasca determinada al nostre territori. Una mena de quadern de viatge on queden recollides les converses, les observacions i les sensacions que hem experimentat mentre ens apropàvem a l’entitat o al servei. És més que una entrevista. És un diàleg que ens permet fer un retrat amb sensibilitat i pell. Una manera de construir una fotografia de tot allò que ens converteix en barri, posant l’accent en les persones i les professionals que hi treballen cada dia per fer-lo créixer i transformar-nos. I avui us compartim el Mapa Sensible del Fem Família, un niu de caliu, colors, valors i experiències.

L’isma i jo, la María, ens estrenem com a equip en els Mapes Sensibles. Fa poques setmanes que hem entomat el repte d’acompanyar al desdelamina.net plegades i aquesta primera deriva és una manera bonica i propera de començar a crear juntes. És un divendres de setembre, plujós i gris. Anem amb la càmera i la grabadora sota el paraigües. Ens dirigim cap al Casal dels Infants, on ens esperen la Sara i el Toni, equip dinamitzador del Fem Família.

Entrem als locals i aviat la grisor del cel ens queda enrere i ens deixem contagiar per la calidesa del taronja, el verd, el groc i el blau de les parets i dels detalls que hi apareixen penjats. La proximitat i la naturalitat de l’equip aviat se’ns contagia. En arribar al Fem Família observem mòbils que pengen del sostre, artesanies i manualitats, joguines de fusta i colors, dibuixos i cartolines… i en una d’aquestes, s’hi veu un cor gran dibuixat composat per petites peces que inclouen paraules a l’interior: confiança, benestar, convivència, equip, respecte, pau. Paraules que defineixen per a elles el que és el Fem Familia.

Ens conviden a fer una volta per les diferents sales de l’espai. Ens presenten casa seva, explicant-nos el dia a dia de tots els projectes que l’habiten. Una manera espontània i senzilla de començar a conèixer-nos i trencar les distàncies.

Ja ambientades, comencem a xerrar per conèixer millor el projecte. La Sara ens explica que ella és educadora social i va arribar al barri de La Mina l’any 2012. En aquells moments, treballava a La Capsa dels Jocs, un dels serveis del Consorci del barri de La Mina, però ara coordina el Fem Família des del 2017, any en què el Consorci va crear el projecte. El Toni també se’ns presenta. Ell és integrador social i fa equip amb la Sara també des del inici del servei. La complicitat d’aquesta parella educativa se’ns fa evident quan parlen, escoltant-se i recolzant el discurs de l’altre, donant un cop de mà quan cal i combinant el relat.

Ens expliquen que el Fem Família és un servei socioeducatiu del Consorci del barri de La Mina que gestiona el Casal dels Infants. Un espai de referència en l’orientació i el suport a les famílies amb infants de 0 a 6 anys, que alhora forma part de la xarxa de Serveis d’Orientació i Acompanyament a les Famílies (SOAF) del Departament de Drets Socials.

Cada dia, de dilluns a divendres, després d’obrir les seves portes a partir de les 9h del matí, la Sara i el Toni posen les seves energies per acompanyar a les famílies del barri reforçant la seva autonomia, oferint recursos per a l’educació dels infants, garantint un espai de confiança, facilitant experiències i fomentant la seva participació a la comunitat.

La Sara i el Toni treballen amb una trentena de famílies del barri però no totes participen del projecte de la mateixa manera. Interactuen en petits grups i elaboren un pla de treball individualitzat per a cada nucli familiar, adaptant-se i personalitzant les propostes d’acompanyament a partir de les seves necessitats. 

L’activitat diària del servei es regeix per sis àmbits que treballen de manera transversal: criança, comunitat, aprenentatge, taller, joc i activitats extraordinàries. En el calendari de setembre, per exemple, hi ha programada una sortida al parc del Campus Diagonal-Besòs, la col·laboració amb l’hort comunitari, la preparació de la tornada a l’escola, l’experimentació i el joc al sorral, la xerrada d’una llevadora i tallers sobre aplicacions útils per a la criança, receptes sanes, psicomotricitat o refredats.

Una proposta tan diversa com els perfils de famílies que participen al projecte. La multiculturalitat, la diferència i la pluralitat, comenten la Sara i el Toni, són un valor per al Fem Família: “Tenim famílies amb característiques i circumstàncies molt diferents. Això enriqueix el nostre projecte perquè les necessitats són molt diverses i ens ajuden a construir-lo dia a dia. Treballar al barri de La Mina no és difícil però és complexe per les circumstàncies socials del propi territori.” En aquest sentit, la Sara i el Toni ens comparteixen que la naturalitat, la proximitat i el treball en xarxa són algunes de les coses que més els agrada d’aquesta comunitat perquè l’ambient i el sentiment de família, de pertinença, és inherent i això ho facilita tot.

El Fem Família treballa en xarxa. Les entitats i serveis del barri sovint faciliten les derivacions de les famílies. D’aquesta manera, projectes com el Matern-Infantil de Salesians La Mina, entre d’altres, estan en contacte amb elles per derivar i detectar necessitats. Abans de la pandèmia, a més, duien a terme la iniciativa Granets de sorra, on les usuàries dels dos serveis compartien un espai de joc i coneixement per reivindicar l’ocupació de l’espai públic amb infants.

En aquest sentit, el Fem Família també forma part del pebMINA (projecte educatiu del barri), disposa d’un espai mensual a Ràdio La Mina on dóna a conèixer la seva programació i ofereix alguns consells útils a les famílies i col·labora de manera bidireccional amb el CAP de La Mina a través dels tallers de salut i les derivacions.

Després de quatre anys de trajectòria, l’essència del projecte ho impregna tot. A les trobades, les famílies es fan de mirall, comparteixen les seves històries, empatitzen i teixeixen un lligam que va més enllà del Fem Família. “S’ajuden entre elles, tenen bones idees i s’impliquen amb el projecte, fan propostes i participen de les iniciatives. Algunes famílies que ja no són al barri es continuen comunicant amb nosaltres i ens envien fotografies dels seus fills i filles perquè siguem partícips del seu creixement”, explica la Sara.

Aquestes experiències són precisament les que els fan creure que el Fem Família és un espai que hauria d’estar present a tots els barris de la ciutat: “Aquest projecte hauria d’estar tant aquí com a qualsevol territori, ja sigui La Mina o Pedralbes”, assegura el Toni. I totes dues apunten a algunes claus d’èxit que han aconseguit al llarg d’aquests anys, com és el cas de la millora en l’escolarització, fer un acompanyament integral a totes les famílies i als seus membres, fomentar l’autonomia, millorar la situació laboral d’alguns pares i mares i augmentar la presència dels homes en el projecte i en els processos de criança.

Tanquem aquesta trobada amb el Toni i la Sara asseient-nos al sofà de l’aula. Un sofà amb anècdota i dedicatòria als coixins: és el sofà que va aparèixer al programa Viajando con Chéster amb l’entrevista a Ada Colau. Una curiositat que ens permet lligar amb el desig que els agradaria fer realitat en els propers anys: obrir el projecte, ampliar la capacitat del servei i incorporar altres perfils professionals que l’enriqueixin.

L’Isma i jo marxem amb una sensació de calma i satisfacció. És important conèixer què s’hi fa al barri i enlluernar-nos per altres propostes. De camí a la nostra entitat, el dia sembla menys gris. Ens hem deixat travessar per la tendresa i la delicadesa del Fem Família. Gràcies, Toni i Sara, per fer-ho tan proper. Molta sort amb el nou curs!