Passejos d'estiu:: Anant cap a l’Escola Bressol

10 juliol 2014

Aquest estiu la xarxa ens porta a passejar. Ens acompanyen a fer aquest passejos connectors de la xarxa, gent amb qui ens hem anat trobant en el nostre camí i que connecten amb el barri i amb desdelamina.

Sortim doncs a fer caminades estiuenques per a descobrir llocs i espais des de la mirada sensible i íntima de la gent que ens escriu aquests breus quaderns de passeig, una guia de viatjes sentimentals en miniatura.

Aquesta vegada ens fa de guía per el Besòs en Lluis Mauri.

"Faig tard. Corro. No m’aturo. Regatejo turistes que enfilen cap al Parc Güell amb pas relaxat i bonhomiós. I és que, sort la meva, tinc feina. Però, pobre de mi, les obligacions m’han fet plegar tard i no arribo a temps de recollir la filla a l’Escola Bressol.

L’Escola Bressol, la guarde en llenguatge planer i popular, és l’espai on els nens passen les hores del segrest laboral dels seus pares. I és que, els temps moderns, ens obliguen a viure altres vides per a mantenir la VIDA essencial i primigènia. Aquella vida on, somnis purs, la meva filla seria al mas on va néixer el seu avi, amb la família i les tietes tenint-ne cura mentre jo, el pare, sóc treballant la terra.

De fet, crec que tampoc seria aquesta la meva arcàdia, el meu paradís terrenal. I és que jo, crec que com tothom, m’agradaria ser lliure de fer el què em plagues amb el meu temps, tot aportant a la societat allò que sé fer i no pas el què em mana una feina que faig per a poder viure en aquest món de bojos mecanitzats.

Però no perdem l’esca que ja arribo a l’Escola Bressol i de ben segur que la menuda ja m’espera.

Corrent com una esperitada se’m llença als braços ametrallant un papa papa de boca oberta i ulls alegres que em transporta als anys 70.

Em veig, calça curta i un xic més gran, menjant pedres al patí d’aquell centre educatiu que van acabar gestionant mestres i pares allà on Barcelona perd el seu nom i Sant Adrià sembla no voler arribar-hi. Desconec l’origen d’aquesta afició que ma filla sembla haver heretat. De fet, no en tinc un record directe d’aquella mena de passar el temps a Cascabel. Ho conec a través de ma mare que, treballant en aquell centre, era qui em rebia de les mans de la mestra que m’havia rescatat del cercle de nens i nenes que es meravellaven davant d’aquell prodigi gastronòmic.

nou edifici escola Bressol Municipal Cascavell, ara a Barcelona

Llegint l’agenda escolar de la baldufona veig que ha dormit molt bé la migdiada. En això no ha sortit a mi. Suposo que tenir les mares en l’administració de la guarderia ens feia ser uns nens eixalabarats. La nostra migdiada, la meva i la del fill de la directora, consistia en saltar de matalàs en matalàs despertant els companys que volien dormir. Sempre els més brètols són a l’ombra del poder formal. Ara, passats els anys i amb un barri sense guarderies, ho recordo tot amb l’enyorança de qui ha crescut massa. Amb l’enyor de qui troba a faltar aquelles infanteses de La Mina i el Sud-oest del Besòs."

Lluís Mauri

@GladysDelEstal

La fotografia que encapçala l'article és de Damià Mathew

desdelamina.net

Adreça: Carrer Mar s/n

Telèfon: 933 811 578

Correu electrònic: info@desdelamina.net

Web: www.desdelamina.net

Xarxes socials:

- Facebook: @desdelamina

- Twitter: @desdelamina

Descripció del servei: Projecte de dinamització comunitària nascut al 2003 i encarregat de crear un canal de promoció de la vida al barri, on tothom pugui participar-hi.